L’Associació Cultural la Riuada ha editat la seua revista número 45, dedicada al castell i els Entença: “El castell de Móra i els Entença”.
 |
| Portada: Íngrid Caba |
Revista número 45, dedicada al castell i els Entença: “El castell de Móra i els Entença”
Editorial
Ja són quatre els números de La Riuada dedicats al castell i la baronia d’Entença. Potser ara ha arribat el moment de dedicar-ne un a tots dos temes conjuntament i a la importància que van tenir en situar Móra d’Ebre al centre de la política medieval catalana.
Noms com Guillem, Berenguer, Galbors, Saurina i el mateix Roger de Llúria, van estar lligats al castell de Móra en aquells llunyans segles XIII i XIV en els quals, en paraules dels propis nobles, Móra era el lloc més apropiat per establir-se perquè el seu castell reunia les condicions adequades d’habitabilitat. Així va ser fins que el poder de l’economia, el control de les riqueses en forma d’argent i plom que fluïen de les mines prioratines portessin als senyors a traslladar la seu dels Entença al castell de Falset. Pocs estudis hi ha fets d’aquesta època d'estada riberenca de la baronia.
Quan hom mira les mil·lenàries pedres de la fortalesa morenca hom pensa en allò que si les pedres parlessin quantes històries ens podrien narrar de lluites, amors i desamors, de la impotència del nostre poble en l’edat mitjana catalana. Segles posteriors farien arribar aquestes venerables pedres a ser residència temporal dels ducs de Cardona, ja que els avatars de la història portaren la baronia a ser part d'aquell quasi regne sense rei que dominaven els ducs de Cardona, senyors de les muntanyes de Prades i barons d’Entença, amb un territori que arribava des dels Pirineus a la Mediterrània i, en alguns moments, la travessava fins a terres llunyanes.
Volem contribuir a l’esclariment d’aquests moments en els quals la nostra vila estava al centre de la història del nostre país.
Sumari:
· VALORITZACIÓ I POTENCIAL TURÍSTIC DEL CASTELL DE MÓRA D’EBRE: DE BASTIÓ MILITAR A CENTRE CULTURAL
Antoni Domènech
· EL CASTILLO DE MÓRA EN LA EDAD MEDIA
Manuel Romero Tallafigo
· SAURINA D’ENTENÇA, UNA DONA EXCEPCIONAL
Loreto Meix
La cultura dia a dia
CRÒNICA DE L’ACTIVITAT CULTURAL
Trau i Gàbia
· SUCHET A MÓRA D’EBRE
Joan R. Vinaixa Miró
. 20 ANYS DE LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC
Gemma Sastre Sancho
Ja són quatre els números de La Riuada dedicats al castell i la baronia d’Entença. Potser ara ha arribat el moment de dedicar-ne un a tots dos temes conjuntament i a la importància que van tenir en situar Móra d’Ebre al centre de la política medieval catalana.
Noms com Guillem, Berenguer, Galbors, Saurina i el mateix Roger de Llúria, van estar lligats al castell de Móra en aquells llunyans segles XIII i XIV en els quals, en paraules dels propis nobles, Móra era el lloc més apropiat per establir-se perquè el seu castell reunia les condicions adequades d’habitabilitat. Així va ser fins que el poder de l’economia, el control de les riqueses en forma d’argent i plom que fluïen de les mines prioratines portessin als senyors a traslladar la seu dels Entença al castell de Falset. Pocs estudis hi ha fets d’aquesta època d'estada riberenca de la baronia.
Quan hom mira les mil·lenàries pedres de la fortalesa morenca hom pensa en allò que si les pedres parlessin quantes històries ens podrien narrar de lluites, amors i desamors, de la impotència del nostre poble en l’edat mitjana catalana. Segles posteriors farien arribar aquestes venerables pedres a ser residència temporal dels ducs de Cardona, ja que els avatars de la història portaren la baronia a ser part d'aquell quasi regne sense rei que dominaven els ducs de Cardona, senyors de les muntanyes de Prades i barons d’Entença, amb un territori que arribava des dels Pirineus a la Mediterrània i, en alguns moments, la travessava fins a terres llunyanes.
Volem contribuir a l’esclariment d’aquests moments en els quals la nostra vila estava al centre de la història del nostre país.
Sumari:
· VALORITZACIÓ I POTENCIAL TURÍSTIC DEL CASTELL DE MÓRA D’EBRE: DE BASTIÓ MILITAR A CENTRE CULTURAL
Antoni Domènech
· EL CASTILLO DE MÓRA EN LA EDAD MEDIA
Manuel Romero Tallafigo
· SAURINA D’ENTENÇA, UNA DONA EXCEPCIONAL
Loreto Meix
La cultura dia a dia
CRÒNICA DE L’ACTIVITAT CULTURAL
Trau i Gàbia
· SUCHET A MÓRA D’EBRE
Joan R. Vinaixa Miró
. 20 ANYS DE LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC
Gemma Sastre Sancho
“Era de noche y sin embargo llovía...”
La foto nostàlgica
. Capella de Santa María al castell de Móra
Joan Launes
Un racó de Móra
. La plaça dels Entença
Joan Launes