La Riuada

Cercar en aquest blog

22.12.21

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Entrades populars

L’Associació Cultural La Riuada se suma a la Primavera Cultural 2026 amb una àmplia programació d’activitats

L’Associació Cultural La Riuada se suma un any més a la Primavera Cultural 2026 amb un programa d’activitats que posa en valor la història, la literatura, el patrimoni i la memòria col·lectiva de Móra d’Ebre. La programació inclou una xerrada, dues presentacions, una exposició de fotografies històriques i una conferència. Els actes es desenvoluparan en diferents espais del municipi, amb la participació de persones vinculades al món de la cultura, la recerca i la divulgació local. La primera activitat tindrà lloc el dimecres 8 d’abril, a les 19 h, a La Llanterna Teatre Municipal, amb la xerrada “80 anys del Lluís Viñas Viñolas”, a càrrec de Miquel Pérez, exdirector de l’Escola Lluís Viñas i membre de La Riuada. Aquesta activitat està organitzada conjuntament per l’Associació Cultural La Riuada, l’Escola Lluís Viñas i l’Ajuntament de Móra d’Ebre. L’endemà, dijous 9 d’abril, a les 19 h, a la Biblioteca Comarcal Artur Cot i Miró de Móra d’Ebre, tindrà lloc la presentació del llibre Maragal...

Presentació del llibre "Maragall i la mosca espanyola", de Xavier Vega

La Biblioteca Comarcal Artur Cot i Miró de Móra d’Ebre acollirà el dijous 9 d’abril de 2026, a les 19 h, la presentació del llibre Maragall i la mosca espanyola. L’intel·lectual i la fatalitat hispànica , de l’escriptor Xavier Vega. L’acte comptarà amb la intervenció de Jordi Duran, periodista, filòleg i investigador històric, i del mateix Xavier Vega, autor de l’obra. La presentació serà una oportunitat per conèixer de prop el contingut d’un volum que recull reflexions i aproximacions sobre la figura de Joan Maragall, així com sobre diversos aspectes de la realitat cultural i històrica del país. Segons destaca la presentació editorial, el llibre aplega un conjunt de reflexions que Xavier Vega ha anat publicant al llarg de les darreres dècades en diversos mitjans. L’obra posa el focus en tres grans àmbits d’interès: la figura literària, intel·lectual i cívica de Joan Maragall en el seu context històric; el problema dels catalans, definits com uns “estranys espanyols de segona”; i la ...

L’Associació Cultural La Riuada renova la junta amb Albert Pujol Marqués com a nou president

L’Associació Cultural La Riuada va celebrar divendres 6 de març, a les 18.30 hores, la seva assemblea anual de socis a la seu social de l’entitat, situada a la primera planta del Bulevard de Móra. La trobada va aplegar una notable assistència, amb prop de 30 socis, una participació que referma el compromís de la base social amb el present i el futur de l’associació. Durant la sessió es van tractar els punts previstos a l’ordre del dia: la lectura i aprovació de les actes de les sessions anteriors, el resum d’activitats, l’estat de comptes, la renovació de càrrecs de la Junta Directiva, les reunions de la Junta Directiva i del Consell de Redacció, l’informe de presidència i les properes activitats, així com l’apartat final de precs i preguntes. Un dels moments més destacats de l’assemblea va ser la renovació de la Junta Directiva, que estarà encapçalada per Albert Pujol Marqués com a president. L’acompanyaran Ariadna Grifoll , com a vicepresidenta; Diego Navarro , com a secretari, i ...

DINS ELS PORTALS. ELS HABITATGES TRADICIONALS DE MÓRA D'EBRE (revista núm. 30)

Sumari • MORFOLOGIA MEDIEVAL DEL NUCLI ANTIC DE MÓRA D'EBRE. ANÀLISI TIPOLÒGICA D'HABITATGES DE LA VOLTA DELS CARROS Rosa Alegria Solé Blasi • APROXIMACIÓ A LES CASES DE MÓRA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX Redació • LES CASES PAIRALS A MÓRA D'EBRE. CASA MONTAGUT Artur Cot i Miró • LA CASA RECORD Lluïsa Hernàndez Estrada • RETORN Alfons Argilaga La cultura dia a dia • CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL Redacció Trau i gàbia • QUÈ SABEM DELS MUSULMANS I ELS MORISCOS DE LA RIBERA? Pasqual Ortega Som així • ASSOCIACIÓ DE BALL EN LÍNIA ENGANTXATS... AL COUNTRY & LINE DANCE DE MÓRA D'EBRE "Era de noche y sin embargo llovía..." • LA FOTO NOSTÀLGICA • UN RACÓ DE MÓRA

L'Associació Cultural La Riuada recordarà els 80 anys de l’Escola Lluís Viñas i Viñolas amb una xerrada commemorativa

La Primavera Cultural 2026 acollirà el proper dimecres 8 d’abril, a les 19 h, a La Llanterna Teatre Municipal, la xerrada “80 anys del Lluís Viñas Viñolas”, una proposta que vol posar en valor la trajectòria històrica d’un dels centres educatius més emblemàtics de Móra d’Ebre. L’acte anirà a càrrec de Miquel Pérez, exdirector de l’Escola Lluís Viñas i membre de La Riuada, i oferirà un repàs cronològic dels 80 anys de l’escola, des de la seva construcció fins a l’actualitat. Durant la xerrada es parlarà dels orígens i la construcció del centre, de la seva evolució al llarg de les dècades, de les diferents direccions que n’han format part i també de les activitats i iniciatives que han marcat la vida escolar i educativa de diverses generacions de morencs i morenques. Aquesta proposta es planteja com una oportunitat per recuperar la memòria col·lectiva vinculada a l’escola i per reconèixer la seva importància dins la història social i educativa del municipi. L’activitat està organitzada c...

EL CASTELL DE MÓRA (revista núm. 26)

Editorial Castella (terra de castells). Al llarg del vuit-cents anys d'aquell període de la historia de la península Ibèrica en que les cultures jueva, àrab i cristiana mal-convivien, les zones Frontereres interculturals anaven desplaçant-se i, per motius defensius, anaven deixant fortificacions que esdevingueren castells, dels quals són nombrosos els vestigis, les runes i un petit grapat d'edificacions encara en bon estat de conservació. A Catalunya (que pel nombre de castells que hi ha també es podria aplicar allò de terra de castells), si bé al començament va ser la Marca Hispànica del regne Franc de Carlemany, també van sorgir aquests monuments d'arquitectura militar i defensiva, i rara és la comarca on no hi hagi un grapat d' aquests castells que s'anaven bastint tal i com les Fronteres entre la Catalunya Vella i la Nova anaven variant fins a les darreres conquestes de Ramon Berenguer IV. Moltes d' aquestes edificacions eren d'origen sa...

Número 46 de La Riuada, dedicat a la tradicional festa dels quintos

A l’abril de 2025 va sortir publicat el número 46 de La Riuada, dedicat a la tradicional festa dels quintos a Móra d’Ebre. El nou exemplar va incloure un dossier central amb articles que aprofundeixen en l’origen, l’evolució i la memòria d’aquesta celebració, a més de les seccions habituals de la revista. Sumari · La tradicional festa dels quintos a Móra d’Ebre · Com la festa dels quintos va vincular Artur Cot i Miró amb Joan Amades i Gelats, de Maite Cot Ardévol · Una celebració esperada, de Joan Launes Villagrasa · Quintos 69. Els quintos que van arribar a la lluna, de Manuel Launes Descarrega · Festa dels quintos: costum o tradició, de Diego Navarro · La festa dels quintos a Móra d’Ebre, de Santi Alfonso Falcó (Lo Rascle) La cultura dia a dia · Crònica de l’activitat cultural, Redacció Trau i gàbia · El domini femení a Garcia i els seus termes: els segles XIII i XIV, de Loreto Meix “Era de noche y sin embargo llovía...” · La foto nostàlgica. Un racó de Móra

LA MÓRA MORISCA (revista núm. 25)

Editorial Un poble i tres cultures. Al llarg de la seva història, hi ha un tret que sempre ha caracteritzat el poble de Móra d'Ebre i la seva gent: és, sense dubte, l'acolliment i la tolerància cap a altres gents i cultures vingudes de fora i establertes, durant algun període de temps o indefinidament, entre nosaltres. Exemple d'això podria ser l'acolliment als italians vinguts durant la Guerra del Francès amb el rei imposat per Napoleó (Josep Bonaparte venia de governar Nàpols) i que han fet perdurar cognoms d'aquest origen entre la població actual de Móra d'Ebre. Peró el moment històric on aquesta tolerància i bon conviure entre cultures es va produir amb una major força va ser a l'edat mitjana, quan entre els murs i carrers de la nostra vila hi havia persones de les tres grans cultures del moment. històric: de la creu, de l'estrella i de la mitja lluna. Cristians, jueus i moriscs vivien a Móra d'Ebre, cada cultura amb uns trets pecu...

Presentació del llibre ‘Carrilaires sota sospita. Conflicte social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova’ de Jordi Duran

La Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre acollirà el proper divendres 9 de febrer, a les 19.00 h. l’acte de presentació del llibre de Jordi Durant i Suàrez ‘Carrilaires sota sospita. Conflicte social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova’. Durant l’acte de presentació del llibre intervindran Jordi Sasplugas i Deu, director del Museu del Ferrocarril a Móra la Nova; Gerard Mercadé i Pié, cap de Publicacions del Centre d’Estudis de la Ribera i Joan Launes i Villagrasa, periodista i president de l’Associació Cultural La Riuada de Móra d’Ebre. La presentació comptarà també amb una xerrada de l’autor sobre la Móra d’Ebre ferroviària. "Carrilaires sota sospita. Conflicte social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova" tracta sobre la conflictivitat social i els processos de repressió que van afectar els treballadors de la indústria ferroviària de Móra la Nova fins als primers anys de la postguerra civil.

L'ENSENYAMENT A MÓRA FINS A 1939 (revista núm. 10)

Editorial La supervivència d'una determinada societat i cultura sempre està lligada a la capacitat que tenen els adults a transmetre els seus coneixements a les generacions més ioves. EI homes ho han tingut molt clar des de sempre. En totes les tribus primitives, encara avui, sempre hi ha hagut un personatge que, a falta del coneixement de l'escriptura, narrava la història dels antecessors de manera oral als elements més ioves de la tribu; i eren els adults els que iniciaven en l'ensenyament d'Çlllò pràctic i vital que els ioves havien d'aprendre per a subsistir com a individus i com a membres del clan o tribu al qual pertanyien. En la cultura clàssica (grecoromana) ia apareix aquell esclau culte (paideia) la missió del qual era tenir cura i ensenyar als elements més ioves de la família; entre les famílies patrícies romanes era un orgull poder adquirir un esclau grec per a aquests menesters. La molt obscura i tancada societat medieval, malgrat això, v...

Amb la tecnologia de Blogger