Passa al contingut principal

La Riuada

Cercar en aquest blog

La Riuada us desitja un Bon Nadal i un feliç 2023

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Entrades populars

Entrevista a Ventura Castellvell

En motiu de la propera celebració de la Primera Jornada d'Onomàstica de la Ribera d'Ebre, Ràdio Móra d'Ebre ha entrevistat a Ventura Castellvell, membre de la Societat d’Onomàstica i del CERE. Podeu escoltar l'entrevista al següent enllaç: http://radiomoradebre.cat/wp/2015/10/13/entrevista-ventura-castellvell-13-10-15/

ELS FERRER. NISSAGA D'ESCULTORS MORENCS (revista núm. 33)

Sumari • ESCULTORS EBRENCS DELS SEGLES XIX I XX: LA GRAN APORTACIÓ D'ESCULTORS DES DE MÓRA D'EBRE Núria Gil Duran • ELS FERRER NISSAGA D'ESCULTORS DE TALENT Joan Launes i Villagrassa • FÈLIX FERRER I EL MONUMENT DEDICAT A ROGER DE LLÚRIA Loreto Meix Boira • MANS D'ARTISTA Alfons Argilaga La cultura dia a dia • CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL Redacció Trau i gàbia • L'ESCULTOR CARLES MANI ROIG I LA VINCULACIÓ AMB GAUDÍ Loreto Meix Boira • EVOLUCIÓ DE L'ESTRUCTURA EMPRESARIAL A MÓRA D'EBRE A PARTIR DELS ANYS TRENTA Ana Gómez i Piñol Som així • BIBLIOTECA COMARCAL DE MÓRA D'EBRE Maria Josep Clua Anmella "Era de noche y sin embargo llovía..." • LA FOTO NOSTÀLGICA • UN RACÓ DE MÓRA

UN SEGLE DE MÚSICA (revista núm. 6)

Editorial D'alguna manera sembla que els pobles mediterranis han tingut i tenen una tradició musical que no es traba tan arrelada en altres contrades. Catalunya és, sense dubte, un poble mediterrani. A més, centrant-nos en la Ribera d'Ebre, es por dir que és una comarca propera al País Valencia, on el sentit musical esta Jortament entroncat en el viure quotidia de la seva gent. Potser per aquesta proximitat o potser per alguns possibles moviments de gent cap al nord, el fet és que la Ribera d'Ebre i la seva capital Móra al capdavant, han tingut, ten en i estem segurs que tindran una tradiciómusical que es reflecteix en personatges, bandes, corals, escoles de música..., que es perden en els temps passats de la vi/a i, com saques d'un gran arbre, surten de la terra i embranquen amb els Jets musicals del nostre present cultural. Cal recordar com a fet curiós que, en l' antigor, quan es contractava un "maestro de primeras letras" per començar l

LA MULETA (revista núm. 35)

Sumari • LA MULETA: MÉS ENLLÀ DE LES REGATES Josep antoni Collazos i Ribera •LA "PEPITA" Y LA "BENITA", LES MULETES DE ROSENDO Alfons Argilaga, Joan Launes, Julio Montfort i Miguel Pérez • PETITES HISTÒRIES A LA VORA DEL RIU Agustí Vinaixa Grangé • ENTREVISTA A ENRIC GURRERA DESCARREGA, MEMBRE FUNDADOR DEL CLUB NÁUTIC DE MÓRA D'EBRE Redacció • DIARI PERSONAL Alfons Argilaga La cultura dia a dia • CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL Redacció Trau i gàbia • RAMON SUBIRAT I CODORNIU (188-1886) Loreto Meix Boira • LA SECCIÓ NACIONAL DE REGIONS DEVASTADES I RECONSTRUCCIÓ A MÓRA D'EBRE Sara Alcoverro Rel Som així • MANS UNIDES A MÓRA D'EBRE "Era de noche y sin embargo llovía..." • LA FOTO NOSTÀLGICA • UN RACÓ DE MÓRA

Les restes de Julio Antonio es traslladaran a Móra d’Ebre

La tomba de Julio Antonio es traslladarà a Móra d’Ebre l’any 2019, coincidint amb el centenari de la mort de l’escultor morenc. Julio Antonio és l’il·lustre escultor de Móra d’Ebre. Sempre va tenir el seu municipi al cor i al seu estudi de Madrid hi tenia penjat l’estándard. Se’n va anar massa d’hora, als 30 anys a causa d’una malaltia, trencant una carrera que els experts conicideixen en asegurar que hagues arribat molt lluny. Les seues restes, igual que les de la seua mare, reposen al cementiri de l’Almudena a Madrid i ara es volen trasladar el cementiri del seu municipi natal. Per això l’Àrea de Cultura de la Diputació de Tarragona ha arribat a un acord amb la familia de l’escultor per tal de trasladar la seua tomba fins a Móra d’Ebre. Un trasllat que es voldria realizar al 2019, coincidint amb el centenari de la mort de l’escultor. Enllaç: http://radiomoradebre.cat/wp/2017/09/18/les-restes-de-julio-antonio-es-traslladaran-a-mora-debre/

MÓRA D'EBRE VILA COMERCIAL I DE SERVEIS (revista núm. 22)

Editorial El poble de Móra d'Ebre, des de temps antics, ha tingut vocació de serveis com pertoca a la seva capitabilitat de la comarca de la Ribera d'Ebre, si bé, i tal com ens apropem als temps actuals, aquesta voació ha vessat per fora dels límits comarcals escampant-se vers les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta. Dins d'aquesta vocació d'acollida i serveis, que prou va quedar palesa en períodes històrics anteriors en convivències multiracials a la seva població, ocupa un gran lloc el comerç morenc, que de sempre ha tingut i té una projecció no solament comarcal, si no també extracomarcal. En aquest vint-i-dosè número de la nostra revista La Riuada volem retre homenatge a aquest, summament important, sector econòmic de la nostra vila. Tractem de fer un recorregut per aquells comerços i botigues amb implantació més antiga a laciutat (alguns dels quals encara hi són després de cent anys) sense oblidar aquells altres d'obertura més recent,

Presentació de la biografia de l’escriptor Artur Bladé i Desumvila

Divendres 19 d’octubre es va presentar a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre la biografia d’Artur Bladé a Móra d’Ebre ‘Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995)’, de Josep Sancho. La presentació ha anat a càrrec del poeta i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Carles Duarte. El llibre és el resultat de la sexta beca Artur Bladé i Desumvila, que es va instituir quan els hereus de l’escriptor de Benissanet van dipositar el llegat de literat a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE). La biografia ha estat editada per Cossetània Edicions i pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i suposa el colofó a la publicació dels dotze volums de l’obra completa entre els anys 2006 i 2012. L’acte el va presentar Gerard Mercadé, arxiver i cap de Publicacions del CERE, qui va destacar la importància de l’obra que es presentava per a deixar clara la vàlua de Bladé i Desumvila davant de la societat. Per la seua banda, Carles Duarte va destacar el n

Presentat el llibre ‘Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic’ a Móra d’Ebre.

La Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre va acollir el passat cap de setmana l’acte de presentació del llibre ‘Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic’ de Rafel Bruguera, editat per la Fundació Josep Irla. La presentació va comptar amb la presència de de Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg i escriptor; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Irla; Cinta Agné, portaveu d’Esquerra Republicana a Móra d’Ebre i Rafel Bruguera, autor de la biografia que va aprofundir en la vida i obra de MartíRouret, centrant la seva intervenció en la seva estada a Móra d’Ebre, destacant la seva participació en la vida social, cultural i política del moment. L’acte fou conduït pel periodista i president de l’Associació Cultural la Riuada, Joan Launes. El nombrós públic que va omplir la biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre va ser obsequiat amb un exemplar del llibre. L’activitat va estar organitzada per la Fundació Irla i l’Associació Cultural la Riuada. Martí Rouret

Joan Ramon Vinaixa presenta un estudi sobre la vida a la Ribera d’Ebre en el darrer quart del segle XVIII

La Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre ha acollit avui l’acte de presentació de la darrera obra de l’historiador benissanetà Joan Ramon Vinaixa i Miró. Es tracta d’un complet estudi sobre el darrer quart del segle XVIII a la Ribera d’Ebre, que porta per títol ‘Pobles i gent de l’Ebre a la Catalunya del segle XVIII (Ribera d’Ebre, 1775-1799)’. L’obra, publicada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), l’ha presentada Gerard Mercadé, director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE). El volum, de 500 pàgines, és un extens i aprofundit treball sobre la vida a la comarca de la Ribera d’Ebre durant els darrers 25 anys del segle XVIII. Vinaixa, lluny de fixar-se en els grans esdeveniments de l’època, com la Revolució Francesa o la independència dels Estats Units, centra el seu interès en qüestions com la demografia, les comunicacions, les infraestructures, l’economia, l’administració, les relacions socials, les festes o els processos de segregació municipals viscuts alesh

Nou panell informatiu dels actius patrimonials, arquitectònics, paisatgístics, naturals, històrics i turístics de Móra d’Ebre

L’Associació Cultural la Riuada ha redactat els textos i ha aportat els recursos gràfics en el nou panell de senyalètica col·locat a la recentment creada plaça dels Entença, situada davant del castell de Móra (casa dels Entença i dels ducs de Cardona). Panel informatiu “ELS ENTENÇA” Els Entença del castell de Móra d'Ebre descendien dels Guillems de Montpeller. El seu llinatge era originari de la Ribagorça i és un dels més antics i destacats de la història medieval de Catalunya. Entre els seus dominis a l’Aragó hi havia el lloc d’Entença, d’on prenien nom, però les seves principals possessions van ser a Catalunya on eren senyors de Móra i Falset. Guillem d’Entença (1244 – 1256). Nebot de la reina Maria d’Aragó i cosí de Jaume I el Conqueridor. En casar-se amb Alamanda de Castellvell es va convertir en el primer Entença del castell de Móra, des d’aleshores el senyoriu de Móra va prendre el nom de Baronia d’Entença. Berenguer d’Entença V, senyor de la baronia (1256 i 1294) . E

Amb la tecnologia de Blogger