Editorial
"LIiureu-nos deis aiguats fieros, Mare de Déu de la Cinta, de pedregades, barrancs, de Ilops i matriculeros..." Així recull aquest grup de folk català -Quico el celio, el Noi i el Mut de Ferreries- una cançó avui ja popular de les terres de l'Ebre. Curiós que de tres perills atàvics per a la gent riberenca tres són produïts per l' aigua i les riuades segur que entren dins d'aquest lot d'aiguats fieros. També és dita popular per aquestes riberes allò de "A la vora del riu no te hi facis lo niu" la qual dita no ha impedit que totes grans ciutats i civilitzacions s'hagin creat a la vora d'un gran o petit riu. Les gents han sabut adaptar-se a aquesta situació pero sempre han tingut por al despertar periòdic del riu, que tants beneficis els aportava, pero que també, sobtadament unes vegades i periodicament altres, s'enfurismava i es cobrava en vides i béns materials aquests beneficis en la gent riberenca.
L'Ebre no és pas excepció i desde molt antic s'ha fet notar en riuades i barrancades. Convé recordar que encara que quasi sempre sembli un mans corder por esdevenir un brau enfurismat. A la façana de I'església de Xerta es troba el llistat més complert d' aquestes enrabiades del nostre riu. I a la nostra revista, precisament anomenada La Riuada, no podia faltar un monogràfic dedicat a les riuades: és això el que, en la tònica acostumada, pretenem amb aquest número. Al segle XX s'ha volgut encotillar el nostre Ebre mitjançant preses i embassaments; tot just ha nascut i ja a Reinosa hi ha el gran embassament de l'Ebre; més a prop de nosaltres són els de Mequinensa i Riba-roja. Pretenen, potser, regular el cabal de l'Ebre i evitar les riuades. Pero, ho han aconseguit? Potser hauríem de pensar que no del tot, ja que enguany -1997- i en altres anys -també curiosament acabats en 7 i en intervals de 30 anys-, l'Ebre ha volgut demostrar i avisar que potser li han pogut ficar una cotilla, però de cap manera han acabat amb la seva força. Haurem, encara, els riberencs de demanar ajut al cel perquè ens lliure dels aiguats fieros?
Sumari
Memorial de les riuades
• LA TRAGÈDIA DE LES RIUADES DE L'EBRE
Ramon Miravall i Dolç
• LES PRINCIPALS RIUADES: CABALS I ALTURES ASSOLIDES
Josep M. Fort, Joan Launes i Josep Solé
• LES RIUADES I L' ACTIVITAT AGRÀRIA
Julio Monfort i Tena
• EXEMPCIÓ DE LA CONTRIBUCIÓ ALS POBLES AFECTATS PER
LA RIUADA DE L'EBRE L' ANY 1787
Francesc Sabaté i Montagut
• LA PLACA DE LA RIUADA DE 1787
Pere Navarro i Magí Sunyer
TRES RIUADES HISTÒRIQUES
• 1787: LA RIUADA GROSSA A MÓRA D'EBRE
Artur Cot i Miró
• 1907: CRÓNICA DE LA RIUADA A MÓRA D'EBRE
Joan R. Vinaixa i Miró
• LA RIUADA DE 1937
J. A. Martínez Garí i J. S. Ventura Benaiges
• ACTES HEROICS: 23- X -1907
Artur Cot i Miró
• COM ES CONTROLA UNA RIUADA: EL CAS DEL GENER DE 1997
Enher. Relacions Externes
• ON VAN ARRIBAR LES RIUADES
Tono Pla Boronat
La cultura dia a dia
• CRÒNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL
Joan Launes i Villagrasa
Trau i gàbia
• RECORD DE LA MÓRA DELS ANYS TRENTA (I)
Francesc Garcia i Grau
• SABOR A POBLE
Joan-Josep Duran i Miró
• FA 250 MILIONS D' ANYS (I)
Rafael Mirabal
Som així
• CLUB NÀUTIC MÓRA D'EBRE
De Berrús a Barrufemes
• EL CASTELLET DE BANYOLES
Montse Borras
"Era de noche y sin embargo llovía..."
• EL GALATXO
Jordi Duran
• HERÀLDICA
Antoni Poyo i Creixenti
• LA FOTO NOSTÀLGICA
• UN RACÓ DE MÓRA