La tradició remet a una colla d’amics de Móra d’Ebre i pobles veïns, que a partir de 1962, van instaurar el costum de pujar plegats al cim de la Picossa. Entre ells hi havia l’escriptor benissanetà Artur Bladé i Desumvila —que havia retornat de l’exili l’any 1961— així com Antoni Terré, Santiago Piñol, Juan Antonio Hernández i Josep Montagut. La iniciativa, nascuda com una trobada d’amistat, es va mantenir durant dècades.
Més enllà de l’ascens a la muntanya i l’esmorzar compartit, els participants van establir la tradició d’escriure unes lletres per deixar constància de cada aplec i de les persones que hi prenien part. Segons Joan Canalda els textos es guardaven dins un flascó de vidre dipositat en una cova, com una singular capsa del temps vinculada a la trobada anual.
La documentació van ser recuperada i custodiada per Canalda, que ara n’ha fet donació a l’ACRE. Amb aquest gest, els escrits —que ja formen part de la tradició i de la història local— queden preservats amb criteris arxivístics i a disposició de qualsevol persona interessada.
L’ingrés garanteix la conservació, classificació i futura consulta d’un testimoni que permet aprofundir en una pràctica col·lectiva arrelada al territori. En aquest sentit, el nou número de la revista La Riuada inclourá una entradeta dedicada a aquesta tradició morenca, que contribueix a situar i divulgar el valor d’un costum que, ara, queda també fixat i protegit a través de la documentació dipositada a l’Arxiu.
D’aquesta manera, una iniciativa sorgida de la complicitat d’una colla d’amics passa a integrar-se plenament en el patrimoni documental de la Ribera d’Ebre, assegurant que la memòria de les pujades a la Picossa no es perdi i pugui continuar viva en el temps.