Avui, amb tristesa i un nus a la gola, els companys i companyes de l’Associació Cultural La Riuada volem acomiadar-nos de Joan, que ens ha deixat massa aviat.
En Joan no era només el nostre president. Era una manera de fer, rigorosa, generosa, pacient i tenaç. Era d’aquelles persones que no necessiten aixecar la veu perquè la seva presència ja ordena, acompanya i inspira. Amb ell, La Riuada no era només una entitat; era un espai viu, compromès, arrelat a Móra d’Ebre i a tota la comarca.
En Joan no era només el nostre president. Era una manera de fer, rigorosa, generosa, pacient i tenaç. Era d’aquelles persones que no necessiten aixecar la veu perquè la seva presència ja ordena, acompanya i inspira. Amb ell, La Riuada no era només una entitat; era un espai viu, compromès, arrelat a Móra d’Ebre i a tota la comarca.
La seva trajectòria és la d’un home que va entendre la comunicació com un servei i la cultura com una responsabilitat compartida. Va començar a Ràdio Móra d’Ebre als anys setanta, davant del micròfon, amb aquella veu que sabia escoltar i preguntar sense fer soroll. Després vingueren els informatius, els programes d’entrevistes, els reportatges, els debats, i l’etapa com a cap dels Serveis Informatius i delegat amb l’arribada a la Cadena SER, fins al 1992. També va ser corresponsal de mitjans diversos, de la premsa a la televisió, portant el nostre territori més enllà, explicant-lo amb respecte i veritat.
I quan alguns haurien abaixat el ritme, en Joan va continuar sumant. Des dels noranta, com a dinamitzador econòmic al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i més tard, amb una energia admirable, va dedicar-se encara més a allò que estimava, la cultura, la història local i la divulgació. Va dirigir la revista La Riuada amb una cura gairebé artesanal, i va treballar perquè noms i episodis del nostre poble no quedessin reduïts a un record fràgil. Julio Antonio, sor Filomena Ferrer, els Entença, i tants altres que ell feia propers, entenedors, nostres.
Qui el va escoltar com a pregoner de la Festa Major de 2015 sap que parlava amb el cor i amb l’orgull serè d’estimar el lloc on has viscut. I els reconeixements que va rebre, la Sirga d’Or del 2017, el reconeixement a la primera Nit de la Comunicació del 2020, i el Micro Daurat del 2021, no feien més que confirmar el que aquí ja sabíem. En Joan era imprescindible. Però ell sempre els rebia amb humilitat, com si el mèrit fos col·lectiu, com si l’important fos continuar fent feina.
Avui, a La Riuada, ens queda el silenci d’una cadira buida, però també ens queda la seva empremta. Una manera d’estimar el poble sense estridències, una manera de treballar amb constància, una manera d’entendre que la cultura és un fil que lliga generacions.
A la seva família i persones estimades, els fem arribar una abraçada sincera i tot el nostre escalf. Sabem que cap paraula omple l’absència, però també sabem que el llegat d’en Joan és immens i que, d’alguna manera, continuarà caminant amb nosaltres cada vegada que obrim una revista, preparem una activitat, o expliquem un tros de la nostra història.
Gràcies, Joan, per la confiança, pel mestratge i pel compromís.
Gràcies per fer-nos sentir que la cultura val la pena.
Descansa en pau. Móra d’Ebre i La Riuada no t’oblidaran.