Editorial
La supervivència d'una determinada societat i cultura sempre està lligada a la capacitat que tenen els adults a transmetre els seus coneixements a les generacions més ioves. EI homes ho han tingut molt clar des de sempre. En totes les tribus primitives, encara avui, sempre hi ha hagut un personatge que, a falta del coneixement de l'escriptura, narrava la història dels antecessors de manera oral als elements més ioves de la tribu; i eren els adults els que iniciaven en l'ensenyament d'Çlllò pràctic i vital que els ioves havien d'aprendre per a subsistir com a individus i com a membres del clan o tribu al qual pertanyien. En la cultura clàssica (grecoromana) ia apareix aquell esclau culte (paideia) la missió del qual era tenir cura i ensenyar als elements més ioves de la família; entre les famílies patrícies romanes era un orgull poder adquirir un esclau grec per a aquests menesters.
La molt obscura i tancada societat medieval, malgrat això, va donar naixement a les institucions educatives que actualment tenen més tradició: les Universitats. D'aquesta època daten les més antigues d'Europa i per tant del món: la Sorbona de París, la de Salamanca, la de Palència (la més antiga de la península) i totes elles van sorgir al voltant de les catedrals, ia que va ser l'Església qui va guardar i transmetre el foc de la cultura en aquesta època. Seran també els gremis i confraries laborals les que tindran.cura de la instrucció de la classe més popular en els oficis corresponents. A partir del gran canvi ideològic que suposen les idees enciclopedistes i de la Revolució Francesa, els municipis, i posteriorment els estats, s'adonen del poder tan gran que suposa el control de l'educació i comencen a participarhi i a organitzar-la (amb aquells mestres de primeres lletres que cobraven tan poc i que van donar peu a la dita de "passar més fam que un mestre d'escola").
Ja al segle XIX els estats es faran càrrec d'aquest capítol tan important de la vida social i començaran a crear els ministeris d'Instrucció Pública i fer-se càrrec de la preparació i salaris dels professionals. I fins a l'actualitat, on l'educació és un aspecte cabdal que manifesta el grau de civilització i desenvolupament d'un país. També a l'Església van sorgir elements que es preocuparen de l'educació dels més desvalguts: Sant Josep de Calassanç amb les Escoles Pies, sant Joan Baptista de la Salle, i igualment els iesui1es, maristes, marianistes, teresianes..., si bé en alguns d'aquests casos la tasca educativa iniciada pels seus fundadors vers un sector ignorat de la infantesa ha sofert, certament, alguns canvis.
En aquest número de La Riuada, primer de dos publicacions amb el mateix tema, i que talla pel període de la confrontació civil del 1936, pretenem fer un recorregut per aquest aspecte educatiu en l'esdevenir històric del nostre municipi.
Sumari
L'Ensenyament a Móra (fins a 1939)
• A MODE D'INTRODUCCIÓ
• NOTES HISTÒRIQUES DE L'ENSENYAMENT A MÓRA D'EBRE FINS A LA TERCERA CARLINADA (1876)
Artur Cot i Miró
• L'ENSENYAMENT PÚBLIC A MÓRA D'EBRE (1875-1939)
1. L'ENSENYAMENT PRIMARI
Josep Solé, Joan A. Martínez i J. S. Ventura
• L'ENSENYAMENT SECUNDARI L'INSTITUT ELEMENTAL DE SEGON ENSENYAMENT
Josep Solé Arnal i Joan Launes Villagrasa
• L'ENSENYAMENT PRIVAT ABANS DE LA GUERRA CIVIL
Josep Solé Arnal
• CRONOLOGIA DE L'ENSENYAMENT A MÓRA D'EBRE
Josep Solé Arnal i Tono Pla Boronat
• NOTES PER A UN DIARI D'ESCOLA
Antoni Poyo i Creixenti
• . L'INSTITUT A CASA EL CLARET (1933)
Francesc Garcia Grau
La cultura dia a dia
• CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL
Joan Launes i Villagrasa
Trau i gàbia
• MEMÒRIA DE RIUS
Olga Xirinacs
• FA 250 MILIONS D'ANYS (n) LES RESTES FÒSSILS
Rafael Mirabal
Som així
• PENYA CICLISTA RIBERA D'EBRE
De Berrús a Barrufemes
• RUTA DE LES ERMITES A LA RIBERA D'EBRE
Joan Launes i Montse Borràs
"Era de noche y sin embargo llovia..."
• EL GALATXO
Jordi Duran
• HERÀLDICA
Antoni Poyo i Creixenti
• LA FOTO NOSTÀLGICA
• UN RACÓ DE MÓRA
• EL GALATXO
Jordi Duran
• HERÀLDICA
Antoni Poyo i Creixenti
• LA FOTO NOSTÀLGICA
• UN RACÓ DE MÓRA