Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva



L’Associació Cultural la Riuada va presentar el passat divendres, 5 de novembre a Alcanar en el marc de la XIV Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre la comunicació “Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva".

La comunicació obra d’Alfons Argilaga, Joan Launes i Julio Monfort ha estat presentada pel president de l’entitat cultural , Joan Launes.

Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva


Tot i que queda poca informació documentada de les festes de començament del segle XX, a partir de dades fiables obtingudes de programes d’alguns d’aquells anys, es pot saber com eren les festes del primer terç del segle XX, fins a l’esclat de la guerra civil.

Amb una durada de tres o quatre dies, eren dedicades al patró de la població, Sant Joan Baptista en la celebració del seu martiri, i se celebraven (tenien lloc) els darrers dies d’agost.

Un programa de festes model que podria servir per a qualsevol d’aquells anys inclouria actes com el repic de campanes i traques per anunciar el començament de les festes, concerts, cercaviles, solemnes Oficis, curses pedestres i de bicicletes, partits de futbol, concerts, balls, regates al riu i, per a finalitzar, el tradicional castell de focs d’artifici.

Després de la guerra civil, tot i que l’essència de la festa es manté, es van observant alguns canvis més o menys significatius com ara podria ser l’aparició de l’ús de la llengua catalana en els programes, per posar un exemple. Quant als actes programats, n’hi ha bastants que se segueixen mantenint, altres que han anat desapareixent de la programació i nous actes que s’han anat incorporat a la festa amb el pas dels anys.

I per acabar, una reflexió sobre les raons del manteniment de la festa al llarg del temps i sobre la necessitat que tenen els pobles de gaudir-ne, per uns dies, tots junts, com a reafirmació de grup.