La Riuada

Cercar en aquest blog

22.12.21

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Entrades populars

Propera presentació del llibre "El diputat del pont"

Us convidem a la presentació de "El diputat del pont. Joan Caballé Goyeneche (1862-1935)", de David Tormo Benavent, obra guanyadora del XXII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila 2025, un treball que posa en valor la recerca i el pensament crític al voltant de la nostra història i del nostre territori. La presentació anirà a càrrec de Jordi Piqué. 📍 Biblioteca Comarcal Artur Cot i Miró · Móra d’Ebre 📅 Dijous 19 de febrer 🕖 19 h L’obra ens situa en el context del districte electoral de Gandesa (1875–1931), que incloïa pobles de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i part del Priorat, i explica com les dinàmiques polítiques de l’època van condicionar la voluntat electoral fins al gir del 1907, quan la Solidaritat Catalana va donar la victòria al republicà Joan Caballé i Goyeneche . Nascut a Montevideo i vinculat des de petit a Móra d’Ebre, Caballé va representar el districte a les Corts en diverses legislatures (1907–1923) i es va fer conegut a Madrid com “el diputat del pont”...

La Riuada tanca amb satisfacció la seva participació a la Primavera Cultural 2026

Els set actes celebrats han comptat amb una important participació de públic i han tingut una molt bona acollida L’Associació Cultural La Riuada ha participat un any més a la Primavera Cultural 2026 amb un programa d’activitats centrat en la història, la literatura, el patrimoni i la memòria col·lectiva de Móra d’Ebre. La programació d’enguany ha inclòs una xerrada, dues presentacions, una exposició de fotografies històriques, dues projeccions comentades de fotos, una conferència, la participació en un taller dedicat a la construcció d’una piragua tradicional, així com la col·laboració i el suport a l’organització del cicle de conferències impulsat per la comunitat de les monges Mínimes de Móra d’Ebre, amb motiu de la commemoració del centenari del Temple Expiatori. Els actes, celebrats durant el mes d’abril en diferents espais del municipi, han comptat amb una important participació de públic i han estat molt ben valorats per les persones assistents, que han destacat l’interès ...

UN SEGLE DE MÚSICA (revista núm. 6)

Editorial D'alguna manera sembla que els pobles mediterranis han tingut i tenen una tradició musical que no es traba tan arrelada en altres contrades. Catalunya és, sense dubte, un poble mediterrani. A més, centrant-nos en la Ribera d'Ebre, es por dir que és una comarca propera al País Valencia, on el sentit musical esta Jortament entroncat en el viure quotidia de la seva gent. Potser per aquesta proximitat o potser per alguns possibles moviments de gent cap al nord, el fet és que la Ribera d'Ebre i la seva capital Móra al capdavant, han tingut, ten en i estem segurs que tindran una tradiciómusical que es reflecteix en personatges, bandes, corals, escoles de música..., que es perden en els temps passats de la vi/a i, com saques d'un gran arbre, surten de la terra i embranquen amb els Jets musicals del nostre present cultural. Cal recordar com a fet curiós que, en l' antigor, quan es contractava un "maestro de primeras letras" per començar l...

L'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL (revista núm.18)

Editorial Móra d'Ebre, tradicionalment, ha estar al llarg de la seva historia un poble basicament agrícola, pero també és cert que sempre aquesta activitat basica dels seus habitants dins del sector primari ha estar acompanyada per una nombrosa activitat industrial, ja des dels temps més antics deIs quals hom por trabar referències escrites. Hem de dir, per no faltar a la veritat, que la maioria d'aquestes indústries eren del sector agropecuari, és a dir, lligades molt fortament a la manipulació i elaboració deIs productes obtinguts del cultiu de les terres. No podem oblidar els nombrosos molins oliers i fariners que hi havia a la localitat, entre els quals els coneguts com a molins d'aigua, per estar ubicats i aprofitar el riu com a mitja energetic. Forns de caç, fundicions, boviles, fabriques de pasta, alcoholeres, fabriques de refrescos i licors, d' acetile, de gel i, ia més cap a nosaltres, de taüts... són indústries que omplirien la lIista de factori...

Propera presentació del nou llibre de Francesca Aliern "Negre estalzí"

El proper dijous, 18 de maig a les 20h, a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, tindrà lloc la presentació de la darrera novel·la de l'escriptora xertolina Francesca Aliern "Negre estalzí". La presentació anirà a càrrec de Joan Launes, periodista i president de l'Associació Cultural la Riuada. Negre estalzí Quan un carreter es troba un xiquet d’ulls negres a la vora del camí de carros que el porta a fer intercanvi de cítrics amb les comarques veïnes de muntanya i li allarga la mà, s’encén una llum per a l’esperança. L’home decideix ferse càrrec del noi, però la primera reticència la troba a casa amb la seua dona. En temps de postguerra, en què la fam, la soledat i la manca d’afectes sincers fan estralls, naix una amistat que aconseguirà perdurar en el temps, que travessarà el fum dens de les carboneres i que lluitarà per superar la boira encegadora dels prejudicis i les enveges. Negre estalzí és un cant a la vida, a la humanitat i a l’amor que traspas...

23 d'abril: La Riuada serà present a la diada de Sant Jordi amb la tradicional paradeta de la plaça de Dalt

El pròxim 23 d’abril, diada de Sant Jordi, l’entitat cultural La Riuada tornarà a ser present a la tradicional paradeta de la plaça de Dalt, on posarà a disposició del públic el nou número de la revista. La jornada serà una nova oportunitat perquè els socis de l’entitat puguin recollir el seu exemplar de la revista i, al mateix temps, compartir amb l’equip de La Riuada les seves suggeriments, inquietuds i aportacions sobre la publicació i l’activitat de l’associació. D’altra banda, les persones no sòcies tindran l’oportunitat de fer-se sòcies de l’entitat i col·laborar així amb els objectius de La Riuada, centrats en la investigació, la preservació i la divulgació de la història i les tradicions de Móra d’Ebre. A més, a la paradeta també s’hi podran adquirir números antics de la revista a un preu especialment reduït, amb la voluntat de facilitar l’accés als continguts publicats al llarg dels anys i continuar fent difusió del patrimoni històric i cultural del municipi. Amb aquesta parti...

ELS JOCS D'AHIR (revista núm. 28)

Sumari • LES EDATS DEL JOC O LA RIQUESA DE JUGAR Biel Pubill i Soler • RECULL DE JOCS TRADICIONALS A MÓRA D'EBRE Alfons argilaga, Montse Borràs, Ramon Calanda, Maite Cot i Joan Launes • ENTREVISTA A JOSEP DEMATTEY I PAQUITA DESCARREGA Redacció • PALS, CANYS, I ALTRES ENDERGOTS! ELS CONSTRUCTORS DE JOGUINES Biel Pubill i Soler • JUGAR A LES ERES I A LES SÈNIES Maite Cot • JUGUEM I CANTEM Montse Borràs • ELS JOCS TRADICIONALS, LA PART MÉS LÚDICA DE LA FESTA MAJOR DE MÓRA D'EBRE Biel Pubill i Soler • A QUÈ JUGUEM? Alfons Argilaga • TR@DIJOC. TROBADA COMARCAL DE JOCS POPULARS I TRADICIONALS DE LA RIBERA D'EBRE Rubén Vives Cortés • JUGÀVEM, JUGUEM I JUGAREM Josep Pino Mauri La cultura dia a dia • CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL Redacció Trau i gàbia • UN ARTISTA MORENC DEL RENAIXEMENT: EL BRODADOR JOAN-NADAL RUBERT Joan-Hilari Muñoz i Sebastià Som així • CLUB SLOT MÓRA D'EBRE "Era de noche y sin embargo llovía..." • LA FOTO NOSTÀLGICA • U...

LA MÓRA MORISCA (revista núm. 25)

Editorial Un poble i tres cultures. Al llarg de la seva història, hi ha un tret que sempre ha caracteritzat el poble de Móra d'Ebre i la seva gent: és, sense dubte, l'acolliment i la tolerància cap a altres gents i cultures vingudes de fora i establertes, durant algun període de temps o indefinidament, entre nosaltres. Exemple d'això podria ser l'acolliment als italians vinguts durant la Guerra del Francès amb el rei imposat per Napoleó (Josep Bonaparte venia de governar Nàpols) i que han fet perdurar cognoms d'aquest origen entre la població actual de Móra d'Ebre. Peró el moment històric on aquesta tolerància i bon conviure entre cultures es va produir amb una major força va ser a l'edat mitjana, quan entre els murs i carrers de la nostra vila hi havia persones de les tres grans cultures del moment. històric: de la creu, de l'estrella i de la mitja lluna. Cristians, jueus i moriscs vivien a Móra d'Ebre, cada cultura amb uns trets pecu...

Revista número 45, dedicada al castell i els Entença

Portada: Íngrid Caba Revista número 45, dedicada al castell i els Entença: “El castell de Móra i els Entença” Editorial Ja són quatre els números de La Riuada dedicats al castell i la baronia d’Entença. Potser ara ha arribat el moment de dedicar-ne un a tots dos temes conjuntament i a la importància que van tenir en situar Móra d’Ebre al centre de la política medieval catalana. Noms com Guillem, Berenguer, Galbors, Saurina i el mateix Roger de Llúria, van estar lligats al castell de Móra en aquells llunyans segles XIII i XIV en els quals, en paraules dels propis nobles, Móra era el lloc més apropiat per establir-se perquè el seu castell reunia les condicions adequades d’habitabilitat. Així va ser fins que el poder de l’economia, el control de les riqueses en forma d’argent i plom que fluïen de les mines prioratines portessin als senyors a traslladar la seu dels Entença al castell de Falset. Pocs estudis hi ha fets d’aquesta època d'estada riberenca de la baronia. Quan hom mir...

L'ENSENYAMENT A MÓRA 1939-1998 (revista núm. 13)

Editorial La gran vastitud del tema de l' ensenyament a Móra d'Ebre va obligar que el monogràfic que hi vam dedicar al número 10 de La Riuada es tanques en un moment en que al nostre país començava un deIs períodes mes negres de la seva história: la guerra de 1936 al 1939. 1, com ia anunciavem en el seu moment, tancarem ara alló que resta obert. Així doncs, en aquest número hem investigat i esait sobre el període de l' ensenyament que abasta des d' aquell moment fins a l'actual. D'altra banda, és aquest un període en que l' ensenyament assoleix la maioria d' edat; un període en el qual es passa d'un ensenyament artesano/, subdesenvolupat, a un ensenyament que es pot situar en condicions d'igualtat amb la majoria deIs paisos avançats. Un període on, després d'una epoca de fort centralisme i control de l'Estat i l'Església sobre l' educació, es van començar a abrir finestres per on començaren a entrar aires nous i...

Amb la tecnologia de Blogger