dimarts, 29 de novembre de 2016

Inauguració de l’exposició “Euclides” de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Móra la Nova


El proper dilluns, 5 de desembre, a les 20:30h, a la sala d’exposicions Julio Antonio de Móra d’Ebre, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Euclides” de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Móra la Nova. L’exposició organitzada per l’Associació Cultural La Riuada i El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) romandrà oberta fins l’11 de desembre en horari de 17 a 20h els dies feiners i d’11 a 14h els dies festius.


El cub EUCLIDES que recull 284 patrons geomètrics dibuixats per l’alumnat, forma part del 9è Projecte comú de centre de l’escola d’art de Móra la Nova que fa un homenatge al pare de la geometria. Aquests projectes específics de l’ escola, neixen l’any 2008 i es basen en el treball individual de tot l’alumnat, sota un mateix tema, que donarà com a resultat una sola peça artística de diferents aplicacions, intervenció pública, mural , escultura etc. A la mostra també hi podeu veure diferents  projeccions explicatives dels darrers Projectes comuns.

diumenge, 27 de novembre de 2016

Presentació de la novel·la "Li deien Lola", de Pilar Romera


Divendres, 2 de desembre a 2/4 de 8 de la tarda, a la Biblioteca Municipal de Móra la Nova tindrà lloc la presentació de la darrera novel·la de Pilar Romea "Li deien Lola". La presentació anirà a càrrec de Miquel Esteve i l'acte serà conduït per Joan Launes, president de La Riuada.

L'autora

Pilar Romera Aguilà va néixer el 1968 a Riba-roja d’Ebre. En l’actualitat viu a Barcelona. Es va llicenciar en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 va guanyar el Premi Ribera d’Ebre de novel·la amb L’esperit de vidre, que va ser publicada per El Mèdol. L’any 1997 va publicar Dins la boira a Columna Tresmall. És conductora del festival Poesia des dels Balcons des de l’any 2013. Li deien Lola és la seva tercera novel·la, publicada per Columna aquest 2016.

La novel·la

Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.

D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.

Les llums i les ombres d’una dona coratjosa il·luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país.

dilluns, 7 de novembre de 2016

Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva


L’Associació Cultural la Riuada va presentar el passat divendres, 5 de novembre a Alcanar en el marc de la XIV Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre la comunicació “Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva".
La comunicació obra d’Alfons Argilaga, Joan Launes i Julio Monfort ha estat presentada pel president de l’entitat cultural , Joan Launes.

Les festes majors de Móra d’Ebre, una visió evolutiva

Tot i que queda poca informació documentada de les festes de començament del segle XX, a partir de dades fiables obtingudes de programes d’alguns d’aquells anys, es pot saber com eren les festes del primer terç del segle XX, fins a l’esclat de la guerra civil.
Amb una durada de tres o quatre dies, eren dedicades al patró de la població, Sant Joan Baptista  en la celebració del seu martiri, i se celebraven (tenien lloc) els darrers dies d’agost.

Un programa de festes model que podria servir per a qualsevol d’aquells anys inclouria actes com el repic de campanes i traques per anunciar el començament de les festes, concerts, cercaviles, solemnes Oficis, curses pedestres i de bicicletes, partits de futbol, concerts, balls, regates al riu i, per a finalitzar, el tradicional castell de focs d’artifici.
Després de la guerra civil, tot i que l’essència de la festa es manté, es van observant alguns canvis més o menys significatius com ara podria ser l’aparició de l’ús de la llengua catalana en els programes, per posar un exemple. Quant als actes programats, n’hi ha bastants que se segueixen mantenint, altres que han anat desapareixent de la programació i nous actes que  s’han anat incorporat a la festa amb el pas dels anys.

I per acabar, una reflexió sobre les raons del manteniment de la festa al llarg del temps i sobre la necessitat que tenen els pobles de gaudir-ne, per uns dies, tots junts, com a reafirmació de grup.