dijous, 23 d’abril de 1998

MÓRA ENTRE DOS FOCS (revista núm. 12)



Editorial

Més de cent baixes entre civils i soldats es comptabilitzen entre la població d'una Móra d'Ebre d'aproximadament 3.500 habitants. Més de cent morts i un nucli urba quasi totalment arrasat és prou bagatge per a un roble en una guerra, la del 1936-39; i aixo que, en un principi, semblava lIuny del nostre roble. les crides de les quintes i les seves notícies des deis diferents fronts de lIuita feien obrir els ulls a la gent sobre la realitat que es vivia. la guerra arriba a Móra després de la desbandada d' Aragó, pero no va ser fins al juliol de 1938 que ens afecta més directament. Va ser la Batalla de l'Ebre de la qual ara es compleixen 60 anys. Va ser una batalla que va donar la seva sagnant urpada a les gents i a les terres riberenques de l'Ebre, i més concretament a Móra d'Ebre, convertida en pos obligat de I'exercit republica i, per tant, objectiu militar prioritari de I'exercit nacional.


En aquest número de La Riuada pretenem retre homenatge a totes les persones -militars i civils- que van patir en la propia carn la duresa d' aquella guerra, intentant observar el maxim rigor historie, gens facil d' assolir en contactar amb testimonis humans del moment i en consultar anteriors publicacions al respecte. Encara és molt viva la memoria d' aquests fets i és per aixo que no pretenem prendre partit ni revifar un foc ja apagat, afortunadament, des de fa molts anys. Volem donar el testimoni més imparcial i real al qual hem pogut arribar en la nostra investigació d'uns fets tan greus i decisius de la historia deis nostre país que van provocar un gran trauma social que, sense dubte, avui esta ja totalment superat.

Sumari

Móra entre dos focs

• FA SEIXANTA ANYS
Estanislao Torres

• MÓRA D'EBRE, UN POBLE DE LA REREGUARDA
Julio Monfort Tena i Joan Anton Martínez

• EL DESENVOLUPAMENT MILITAR
Jaume Escudé

• EL COST HUMA DE LA GUERRA CIVIL A MÓRA D'EBRE. LES VÍCTIMES DE LA BARBARIE
Joan S. Ventura, Josep Salé i Joan Launes

• L' AVIACIÓ A LA BATALLA DE L'EBRE
Tono Pla i Boronat

• ELS PONTS DURANT LA BATALLA DE L'EBRE
J. L. Infiesta

• BAPTISME DE FOC DE LA LLEVA DEL 41 A L'EBRE
Francesc Garcia

• ELS LLOCS OCUPATS I LA DESTRUCCIÓ DE MÓRA
Josep Salé, Joan S. Ventura i Joan Launes

• RECORD S D'INFANTESA. MEMÓRIA HISTÓRICA REITERATIVA (1838-1938)
Artur Col i Miró

• EL PRIMER FRANQUlSME A MÓRA D'EBRE (ABRIL-JULIOL 1938)
Josep Sanchez Cervelló

• RELATS SOBRE L'EFEMERIDE DE LA BATALLA DE L'EBRE
Manuel Coll Falcó

La cultura dia a dia

• CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL
Joan Launes i Villagrasa

Trau i gàbia

• A PROPÓSIT DEL X ANIVERSARI DE L'HOSPITAL
Eduard Rius i rey

De Berrús a Barrufemes
• CORBERA
Montse Borras

"Era de noche y sin embargo llovía..."

• LA FOTO NOSTÀLGICA

• UN RACÓ DE MÓRA

LA SANITAT A MÓRA (revista núm. 11)


Editorial

"Mens sana in corpore sano" és una dita del  món clàssic llatí que ens vol expressar que una ment sana necessita el continent d'un cos sa i també que difícilment un cos estarà en plenes facultats físiques si no és receptacle d'una ment sana i cultivada.

 Si al número 10 ens varem dedicar a la ment sana, fent un recorregut per l'ensenyament a la nostra vila fins a la guerra "incivil" de 1936-39, ara, en aquest número 11, ens dedicarem a passejar la nostra ment per la sanitat de la nostra vila. Per les situacions, les entitats i les persones, que van dedicar el seu temps a manten ir els cossos morencs sans o ajudar a recuperar la salut i el benestar a aquells que I'havien perdut. 

Des d' aquells barbers-sagnadors-cirurgians-arrencaqueixals fins als actuals professionals de la medicina, han transcorregut segles de la mateixa manera que ho han fet per a aquells hospitals, més aviat refugi de pelegrins i rodamóns que no pas institucions sanitaries com les entenem avui en dia. 

Són diversos els noms de carrers de la nostra població retolats amb els noms de personatges dedicats a aquest menester. Uns hi són per les seves contribucions a la salut mundial (Fleming, Ferran i Clua...); altres per la seva tasca al poble en epoques de grans malalties (Dr. Peris, Dr. Borras...). Moltes vegades passem per sota les plaques d' aquests carrers i ens parem a pensar en aquestes persones i potser no sabem prou el motiu pel qual Móra els rendeix homenatge. Ara, al monogrófic del present número tenim I'ocasió d'ampliar o reverdir els nostres coneixements respecte a aquests darrers i, en general, I'esdevenir de la sanitat al nostre poble, des de les bromes llunyanes de la nostra història.

Sumari

La sanitat a Móra


• VISIÓ HISTORICA DE LA MEDICINA A MÓRA D'EBRE
Artur Cotl i Miró

• LA SANITAT PÚBLICA A MÓRA D'EBRE, DES DE 1900 FINS A L' ACTUALITAT
Joan Piñol Mora

• EL LLEGAT TREIG MONTAGUT: L'HOSPITAL QUE NO VA SER (1942-1972)
Xavier García Puerto

• LA CREU ROJA
Joan Anton Martínez

• LA SANITAT PRIVADA: LA CLÍNICA BORRÀS I LA MONEGAL
Sergi Casado

• EL PROGRAMA SANITARI ALTEBRAT (1980-1988)
Josep Ballester i Roselló

• L'HOSPITAL DE MÓRA D'EBRE
Francesc Garcia Grau

• DEU ANYS D'UNA NOVA CONCEPCIÓ SANITÁRIA PER A CATALUNYA
Josep Pral Domenech

• L'HOSPITAL COMARCAL FA 10 ANYS!
Joan Galbany Padrós

• L'HOSPITAL COMARCAL DE MÓRA D'EBRE: UNA REALITAT
Santiago Campos i Piñol

La cultura dia a dia

• CRÓNICA DE L' ACTIVITAT CULTURAL
Joan Launes i Villagrasa

Trau i gàbia

• POEMES
Imma Penna

• TERRATRÈMOLS A LA RIBERA D'EBRE
Felip Fucho

Som així

• MOTO CLUB GALATXO

De Berrús a Barrufemes

• LA RUTA DE LES 3 "C"
Montse Borràs
"Era de noche y sin embargo llovia..."

• EL GALATXO
Jordi Duran

• HERÀLDICA
Antoni Poyo i Creixenti

• LA FOTO NOSTÀLGICA

• UN RACÓ DE MÓRA